CAMINS D’HOSPITALITAT, CAMINS DE PAU
Són les 9 del matí del dimecres 13 de juny. Com cada matí els alumnes de l'escola Arnau Berenguer van arribant al centre però avui no entren a les aules, es col·loquen davant l'escola, preparats per donar la benvinguda a uns pelegrins que fan l’etapa del camí ignasià el Palau d’Anglesola-Verdú. No són uns pelegrins més. Aquests tenen en comú un passat difícil: són refugiats sirians.
En Pep Guardiola ha donat 150.000 € per reparar l'Open Arms, el vaixell que intenta recollir persones que fugen de la guerra per mar esperant trobar un lloc decent on viure, refugiats. València i Barcelona han acollit alguns refugiats que no volia cap altre país europeu. Davant aquest drama humà, els polítics no hi troben solucions, més enllà de tancar fronteres i invertir en armament. Avui, però, els refugiats deixen de ser notícia periodística quotidiana, una dada estadística o un maldecap polític, i ens trobem en directe davant 100 persones que viuen repartides en diferents països d’Europa i que s'uneixen i caminen per demanar la pau. Dels autocars baixen uns joves molt animats i que es van dispersant per la plaça.
A poc a poc, van seient davant els nostres infants entre rialles i gresca. Un d'ells agafa el micròfon i es presenta en àrab i un traductor ens explica que són un grup de refugiats, la majoria sirians, que caminen junts per demanar una cultura de solidaritat i inclusió amb les persones migrants i refugiades. Quan va esclatar el conflicte a Síria també feien marxes per la pau i la reconciliació, dinamitzades pel jesuïta Frans van der Lugt, que malauradament van assassinar a la ciutat d'Homs el 2014. Aquell projecte inspira els “camins d’hospitalitat” que recorren cada estiu.
Tot seguit, el director de l'escola, en Josep Maria, l'alcaldessa del Palau, la Montserrat, i la representant de l'Associació d'Amics del Camí, la Carme, els donen la benvinguda en català i anglès. I, per sorpresa de tots, tres alumnes de l'escola, l'Aya, el Nasredinne i la Mariam, ho fan en àrab. El poble i l'escola ens unim a cantar i caminar amb ells amb la il·lusió i l'esperança que al seu país s'acabi d'una vegada la violència i la guerra. I que torni a regnar la pau i la justícia, on es pugui treballar i viure sense por.
Desitgem de tot cor que un dia, Síria torni a ser aquell país meravellós, origen de la nostra civilització. Amb aquest desig, els alumnes d'Infantil canten el "Bon dia" de la Dàmaris Gelabert seguida d'"Adéu siau" del Club super3. Un dels moments més emotius arriba quan els alumnes de Cicle Mitjà canten la cançó "Caminem lluny" de Doctor Prats.
Una bona colla dels nostres nous amics s'afegeixen a ballar amb ells i l'emoció d'aquella imatge fa saltar alguna llàgrima dels que hi ha al voltant. Les fronteres i la política s'esborren de les nostres ments i només queda lloc per a la cultura de la dignitat humana en un món on no cal ni Open Arms ni Aquàrius.
Amb aquest sentiment, es crea un moment espontàniament caòtic: mentre alguns es fan selfies amb l'alumnat, altres reparteixen uns braçalets i uns adhesius de "hospitalitat.cat", altres es van menjant les pomes i les nous que han portat els Amics del Camí i tots es van preparant per emprendre camí acompanyats per gent del poble i l'alumnat de Cicle Superior de l'escola.
Una experiència per recordar que ens ha arribat ben bé al cor. Acollim!
